Entrades

#4 DIÀLEGS PEL CANVI: Transformació social, moviments migratoris i diàleg intercultural

En la quarta edició dels Diàlegs pel Canvi, des de Observatori per a la Transformació Social vam obrir el debat sobre els reptes i les oportunitats que plantegen els moviments migratoris en una societat diversa sota el títol «Diàlegs pel canvi: Transformació social, moviments migratoris i diàleg intercultural». L’esdeveniment va comptar amb la participació de Kautar Loukaini, Gala Cortadellas i Miquel Àngel Essomba, qui van aportar visions clares i crítiques sobre com avançar cap a una societat més inclusiva i cohesionada.

Kautar Loukaini, directora de programes a la Fundació EVEHO, va destacar la necessitat de revisar la manera en què percebem les persones migrades i d’entendre les complexitats del racisme estructural. Segons ella, sovint s’ha “normalitzat aquesta precarització vinculada a persones d’altres territoris,» un fet que sovint es contempla “des d’una distància segura” sense aprofundir en les “relacions de poder històriques que hi ha” darrere de les jerarquies racials.

Loukaini va insistir en que les polítiques han de facilitar la regularització de la situació administrativa d’aquestes persones, eliminant barreres que limiten el seu accés a drets bàsics. Va posar l’exemple de Nova York, on “existeix una identificació per les persones que hi resideixen perquè hi puguin accedir a drets bàsics independentment de la seva situació administrativa”​.

Gal·la Cortadellas, vicepresidenta de la Fundació Paco Candel, va remarcar la necessitat de parlar obertament sobre el país divers que som avui en dia, subratllant que «el país que tenim no és el mateix de fa 15 anys» i que encara tenim molta feina per fer en termes de visibilitat i normalització de la diversitat​.

Cortadellas va assenyalar que en les zones rurals o amb menys accés als serveis de les grans ciutats, hi ha una densitat de població migrada que sovint requereix una atenció més directa i accessible. Aquest context crea nous reptes i oportunitats per treballar amb les comunitats locals i fomentar una integració més natural.

Miquel Àngel Essomba, catedràtic de Pedagogia de la UAB i director del grup de recerca ERDISC, va subratllar la urgència d’equiparar els drets formals per tal de reduir la discriminació. Essomba va denunciar que «no pot ser que el 22% de les persones extracomunitàries que treballen a Catalunya ho facin en una situació irregular» i va advocar per reobrir el debat sobre la regularització administrativa per poder garantir tant drets com deures​. Va criticar la «hipocresia i aquesta doble moral» que es manifesta en molts discursos polítics que demonitzen la migració i va defensar una igualtat real, amb drets de iure i de facto.

També va parlar de la necessitat de generar «expressions culturals compartides» com a base per a una convivència sostenible. Segons ell, «si el que fem és simplement un intercanvi d’identitats estanques» sense crear una cultura col·lectiva i compartida, no es podrà assolir una cohesió social efectiva. Essomba va fer una crida a crear marcs culturals que incloguin a tothom, construïts col·lectivament i amb els quals cada individu es pugui identificar.

Aquest debat va servir com una plataforma crucial per repensar les polítiques i les actituds envers la diversitat i va reafirmar el compromís de l’Observatori per a la Transformació Social d’impulsar una societat més inclusiva i equitativa, on totes les veus i identitats siguin respectades i valorades.

#3 DIÀLEGS PEL CANVI: L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat

A partir del debat «Diàlegs pel canvi: L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat», organitzat per l’Observatori per a la Transformació Social, es van extreure diverses perspectives clau sobre el paper del tercer sector en la transformació social. Aquesta trobada va aplegar veus de diferents àmbits professionals per debatre sobre els reptes i les oportunitats que planteja l’acció social en el context actual.

El debat va posar en relleu la necessitat de repensar les estratègies per retenir els professionals del tercer sector i millorar les seves condicions laborals. Silvia Rodríguez va alertar sobre la «fuga massiva de talent», subratllant la importància de reconèixer i cuidar els equips professionals per evitar l’esgotament i garantir la qualitat del servei.

Silvia Rodríguez, periodista i cap de redacció del Social.cat, va alertar sobre la «fuga massiva de talent», subratllant la importància de reconèixer i cuidar els equips professionals per evitar l’esgotament i garantir la qualitat del servei.»Hi ha un perfil de treballadora social d’educadora que està molt cremada. Millorar les condicions laborals i el suport professional dins del sector és urgent.»

Ricard Gomà, director de l’Institut Metròpoli i professor universitari a la UAB, va destacar l’impacte territorial de la desigualtat, proposant que «s’han de situar les desigualtats en llocs concrets i tangibles, allà on s’expressen en la quotidianitat de la gent, en els barris, en les comunitats». «S’han de situar les desigualtats en llocs concrets i tangibles, allà on s’expressen en la quotidianitat de les persones, en els barris, en les comunitats.» Subratlla la importància d’una aproximació localitzada, que permeti identificar i abordar les necessitats específiques de cada comunitat, fomentant així una major efectivitat en les polítiques socials.

Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS, va expressar preocupació pels desafiaments financers del sector, subratllant que «la sostenibilitat econòmica del tercer sector és fonamental per a la nostra capacitat de continuar amb una acció social transformadora». Puigdellívol va reflectir la necessitat d’un finançament estable i suficient per garantir la continuïtat i l’impacte de les iniciatives socials. «La sostenibilitat econòmica del tercer sector és fonamental per a la nostra capacitat de continuar amb una acció social transformadora», posant de manifest la importància de garantir recursos financers adequats, sense els quals les entitats no poden planificar a llarg termini ni oferir serveis de qualitat.

Pilar Morral, pedagoga i vocal de Pedagogia Social del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, va posar èmfasi en el valor educatiu dins de l’acció social, argumentant que «una educació que capacita és la clau per a una transformació social real i sostenible». Va insistir en la necessitat de transcendir l’assistencialisme per fomentar el desenvolupament integral de les persones. «Una educació que capacita és la clau per a una transformació social real i sostenible.» Amb la seva observació va remarcar la importància d’una educació empoderadora, que no només atén les necessitats immediates sinó que també capacita les persones per ser autònomes i participatives en la societat.

Mar Vidal, treballadora social i coordinadora d’Inclusió i Igualtat de la Fundació Secretariado Gitano a Catalunya, va destacar la importància de delimitar funcions entre administracions i entitats del tercer sector per evitar la duplicació d’esforços i optimitzar recursos, afirmant que «la claredat en els rols és crucial per evitar la duplicació d’esforços i optimitzar recursos». La seva perspectiva va aportar contundència a la necessitat d’una millor coordinació i clarificació de les responsabilitats per maximitzar l’eficàcia de les intervencions socials i evitar la redundància en els esforços.

L’esdeveniment va concloure que per aconseguir una transformació social efectiva, és essencial una col·laboració més estreta entre les entitats del tercer sector i les administracions públiques. Aquesta col·laboració ha de garantir una resposta més eficaç i adaptada a les realitats locals, amb un enfocament renovat i més efectiu.

El debat «Diàlegs pel canvi: L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat» va ser un fòrum ric en debat i propostes, reflectint una clara voluntat de treballar junts per un sistema més just, eficient i centrat en la persona. Les intervencions dels experts van oferir una visió valuosa sobre els camins que podem seguir per afrontar els desafiaments presents i futurs, destacant la necessitat d’un enfocament integral i humà.