Debat Tercer Sector i Acció Social

#3 DIÀLEGS PEL CANVI: L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat

A partir del debat “Diàlegs pel canvi: L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat”, organitzat per l’Observatori per a la Transformació Social, es van extreure diverses perspectives clau sobre el paper del tercer sector en la transformació social. Aquesta trobada va aplegar veus de diferents àmbits professionals per debatre sobre els reptes i les oportunitats que planteja l’acció social en el context actual.

El debat va posar en relleu la necessitat de repensar les estratègies per retenir els professionals del tercer sector i millorar les seves condicions laborals. Silvia Rodríguez va alertar sobre la “fuga massiva de talent”, subratllant la importància de reconèixer i cuidar els equips professionals per evitar l’esgotament i garantir la qualitat del servei.

Silvia Rodríguez, periodista i cap de redacció del Social.cat, va alertar sobre la “fuga massiva de talent”, subratllant la importància de reconèixer i cuidar els equips professionals per evitar l’esgotament i garantir la qualitat del servei.”Hi ha un perfil de treballadora social d’educadora que està molt cremada. Millorar les condicions laborals i el suport professional dins del sector és urgent.”

Ricard Gomà, director de l’Institut Metròpoli i professor universitari a la UAB, va destacar l’impacte territorial de la desigualtat, proposant que “s’han de situar les desigualtats en llocs concrets i tangibles, allà on s’expressen en la quotidianitat de la gent, en els barris, en les comunitats”. “S’han de situar les desigualtats en llocs concrets i tangibles, allà on s’expressen en la quotidianitat de les persones, en els barris, en les comunitats.” Subratlla la importància d’una aproximació localitzada, que permeti identificar i abordar les necessitats específiques de cada comunitat, fomentant així una major efectivitat en les polítiques socials.

Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS, va expressar preocupació pels desafiaments financers del sector, subratllant que “la sostenibilitat econòmica del tercer sector és fonamental per a la nostra capacitat de continuar amb una acció social transformadora”. Puigdellívol va reflectir la necessitat d’un finançament estable i suficient per garantir la continuïtat i l’impacte de les iniciatives socials. “La sostenibilitat econòmica del tercer sector és fonamental per a la nostra capacitat de continuar amb una acció social transformadora”, posant de manifest la importància de garantir recursos financers adequats, sense els quals les entitats no poden planificar a llarg termini ni oferir serveis de qualitat.

Pilar Morral, pedagoga i vocal de Pedagogia Social del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, va posar èmfasi en el valor educatiu dins de l’acció social, argumentant que “una educació que capacita és la clau per a una transformació social real i sostenible”. Va insistir en la necessitat de transcendir l’assistencialisme per fomentar el desenvolupament integral de les persones. “Una educació que capacita és la clau per a una transformació social real i sostenible.” Amb la seva observació va remarcar la importància d’una educació empoderadora, que no només atén les necessitats immediates sinó que també capacita les persones per ser autònomes i participatives en la societat.

Mar Vidal, treballadora social i coordinadora d’Inclusió i Igualtat de la Fundació Secretariado Gitano a Catalunya, va destacar la importància de delimitar funcions entre administracions i entitats del tercer sector per evitar la duplicació d’esforços i optimitzar recursos, afirmant que “la claredat en els rols és crucial per evitar la duplicació d’esforços i optimitzar recursos”. La seva perspectiva va aportar contundència a la necessitat d’una millor coordinació i clarificació de les responsabilitats per maximitzar l’eficàcia de les intervencions socials i evitar la redundància en els esforços.

L’esdeveniment va concloure que per aconseguir una transformació social efectiva, és essencial una col·laboració més estreta entre les entitats del tercer sector i les administracions públiques. Aquesta col·laboració ha de garantir una resposta més eficaç i adaptada a les realitats locals, amb un enfocament renovat i més efectiu.

El debat “Diàlegs pel canvi: L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat” va ser un fòrum ric en debat i propostes, reflectint una clara voluntat de treballar junts per un sistema més just, eficient i centrat en la persona. Les intervencions dels experts van oferir una visió valuosa sobre els camins que podem seguir per afrontar els desafiaments presents i futurs, destacant la necessitat d’un enfocament integral i humà.

#2 DIÀLEGS PEL CANVI: El paper de l’educació en la transformació social

El debat “Diàlegs pel canvi: El paper de l’educació en la transformació social”, organitzat per l’Observatori per a la Transformació Social i celebrat el passat 15 de Març, va esdevenir un espai de reflexió crítica sobre el futur de l’educació i el seu rol essencial com a eina de canvi en la societat. Aquest esdeveniment va reunir a destacats professionals de diferents àrees de l’educació per discutir els reptes i les possibilitats que aquest sector té en l’era actual.

Durant el debat, es va evidenciar la convicció compartida que l’educació ha de ser inclusiva, accessible, i promoure valors de justícia social i equitat. A més, es va posar èmfasi en la necessitat d’afrontar els desafiaments que planteja la digitalització, i preparar els estudiants per als reptes futurs, assegurant una formació que els faci ciutadans actius i responsables.

Jose Antonio Ruiz, Director de Relacions i Participació a Fundesplai, s’enfocava en la importància de l’educació no formal com a complement al aprenentatge formal, destacant la seva capacitat per promoure la participació social i el desenvolupament de competències vitals. Alba Cortina, Directora Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas, reivindicav la centralitat de l’educació inclusiva, assegurant que tots els estudiants, independentment de les seves necessitats, puguin beneficiar-se d’un aprenentatge de qualitat i igualitari.

Jose Antonio Ruiz: “La importància de l’educació no formal i la seva capacitat per complementar l’aprenentatge formal, promoure la participació social i el desenvolupament de competències vitals.”

Alba Cortina: “La centralitat de l’educació inclusiva, que asseguri que tots els estudiants, independentment de les seves necessitats, puguin beneficiar-se d’un aprenentatge de qualitat i igualitari.”

La discussió va transcendir més enllà de l’àmbit estricte de l’educació formal, reconeixent la importància de l’educació no formal com a complement indispensable per al desenvolupament personal i social dels estudiants. Es va parlar de la necessitat d’adoptar un enfocament més holístic a l’educació, que reconegui el valor de l’aprenentatge fora de l’aula.

Rosa Fernández, Cap de Departament de Ciències Experimentals en un institut públic, destacava la necessitat d’adaptar-se a les noves tecnologies, promoure el pensament crític entre els estudiants, i preparar-los per al món digital, enfocant-se en la preparació dels estudiants per als desafiaments futurs. De la mateixa manera, Francesc Granada, Director de l’escola Nou Patufet SCCL, expressava que l’objectiu de l’educació hauria de ser fomentar la curiositat, la creativitat, i la capacitat crítica dels estudiants, preparant-los per ser ciutadans actius i responsables en la societat.

Rosa Fernández: “La necessitat d’adaptar-se a les noves tecnologies alhora que es promou un pensament crític entre els estudiants per preparar-los per al món digital.”

Francesc Granada: “L’objectiu de l’educació hauria de ser fomentar la curiositat, la creativitat i la capacitat crítica dels estudiants, preparant-los per ser ciutadans actius i responsables.”

Un dels temes centrals va ser la centralitat de l’educació inclusiva, subratllant la necessitat que tots els estudiants, independentment de les seves necessitats, puguin beneficiar-se d’un aprenentatge de qualitat i igualitari. Així mateix, es va destacar la urgència de combatre la pobresa infantil i garantir que cap infant quedi exclòs del sistema educatiu per raons econòmiques.

Ana Basanta, Directora d’El Diari de l’Educació, emfatitzava la importància de l’educació en el reconeixement i celebració de la diversitat com a mitjà per construir una societat més justa i inclusiva. La seva preocupació per la pobresa infantil il·lustra la necessitat d’un enfocament educatiu que no deixi ningú enrere. Enric Aragonès Jové, Director de l’Aliança Educació 360, insistia en la urgència d’adoptar un enfocament més holístic a l’educació, valorant l’aprenentatge més enllà de l’aula com a part essencial del desenvolupament personal i social dels estudiants.

Ana Basanta: “Promoure una educació que respecti i celebri la diversitat com a eina per construir una societat més justa i inclusiva.”

Enric Aragonès: “La urgència d’adoptar un enfocament més holístic a l’educació reconeixent el valor de l’aprenentatge fora de l’aula i la seva contribució al desenvolupament personal i social dels estudiants.”

Finalment, el debat va concloure que per assolir una transformació social efectiva a través de l’educació, és imperatiu el compromís i la col·laboració de tots els agents implicats en el sector educatiu, incloent professionals, famílies, administracions públiques i la societat en el seu conjunt. Aquest enfocament col·lectiu és essencial per garantir un futur més just i equitatiu per a totes i tots, i per assegurar que l’educació continuï essent un pilar fonamental en la transformació social.

#1 DIÀLEGS PEL CANVI: La salut com a eina de transformació

A partir del debat “Diàlegs pel canvi: La Salut com a Eina de Transformació”, organitzat per l’Observatori per a la Transformació Social en van diverses perspectives clau sobre el futur del sector de la salut a Catalunya. Aquesta trobada va aplegar veus de diferents àmbits professionals per debatre sobre els reptes i les oportunitats que planteja la transformació social en el sector de la salut.

El debat va posar en relleu la necessitat d’abordar la salut des d’una perspectiva ampla, que inclogui no només l’atenció sanitària sinó també els determinants socials de la salut. Francesc José Maria va destacar els reptes estructurals del sistema de salut, incloent l’excés de centrisme hospitalari i la falta de coordinació entre els diferents nivells assistencials. Angie Rosales va remarcar la importància de donar més protagonisme al pacient i de mesurar l’impacte de les intervencions en salut emocional, subratllant la necessitat d’humanitzar la relació entre professionals i pacients.

Francesc José Maria: “Hem de reconfigurar el marc institucional i vincular-ho amb una necessitat imperiosa de cultura avaluadora dins del sistema. La transparència i la professionalització de la gestió són claus per a la sostenibilitat i l’eficiència del nostre sistema de salut.”

Angie Rosales: “És fonamental donar més protagonisme al pacient i implicar-lo en la seva pròpia atenció. La humanitat dins la relació professional-pacient és insubstituïble, malgrat l’avantprojecte de la tecnologia.”

La tecnologia va ser un tema recurrent, amb opinions que reflecteixen el seu potencial com a eina de transformació, però també els desafiaments que comporta. Roser Fernández va argumentar que la salut digital ha de ser compatible amb l’humanisme, promovent una atenció preventiva, predictiva, personalitzada i participativa.

Roser Fernández: “La salut digital ha de ser un aliat de l’humanisme, facilitant una atenció més preventiva, predictiva, personalitzada i participativa, sense oblidar la importància del factor humà en l’atenció sanitària.”

Els ponents també van tractar la qüestió de l’empoderament dels ciutadans i la importància de l’educació sobre l’ús racional dels recursos sanitaris. Josep Maria Solé va posar èmfasi en abordar els determinants socials de la salut i la necessitat d’una transformació basada en els drets humans, especialment en l’àmbit de la salut mental. I en Josep Pifarré va voler posar de relleu el canvi demogràfic de la societat i la tendència cap a la longevitat. 

Josep Maria Solé: “Abordar els determinants socials de la salut és imprescindible. La transformació del sector ha de basar-se en els drets humans, oferint una reeducació en aquesta matèria als professionals de la salut mental.”

Josep Pifarré: “Ens enfrontem a un canvi de paradigma on el perfil de la població es desplaça cap a la cronicitat i la longevitat. Cal un enfocament preventiu i integrador que tingui en compte els determinants socials de la salut.”

L’esdeveniment va concloure que per aconseguir una transformació social efectiva a través de la salut, cal una col·laboració multidisciplinària que integri els diferents actors del sistema de salut, incloent professionals, pacients, famílies i entitats governamentals. La transformació desitjada requerirà un compromís amb l’innovació col·laborativa, l’eficiència en la gestió dels recursos i una major inclusió dels ciutadans en la presa de decisions sobre la seva pròpia salut.

En definitiva, “Diàlegs pel canvi: La Salut com a Eina de Transformació” va ser un fòrum ric en debat i propostes, que reflecteix una clara voluntat de treballar junts cap a un sistema de salut més just, eficient i centrat en la persona. Les intervencions dels experts van oferir una visió valuosa sobre els camins que podem seguir per afrontar els desafiaments presents i futurs en la salut, destacant la necessitat d’un enfocament més integral i humà.