Aquest octubre, l’OTS hem presentat el 1r informe sobre transformació social a Catalunya, una feina feta colze a colze amb Sibilare i matteria_. Aquest document de referència representa un pas significatiu cap a la comprensió i millora de les dinàmiques socials a Catalunya a través de l’escolta amb intel·ligència social.

L’acte de presentació de l’informe, va tenir lloc a la seu de l’OTS Sinergia Social, va ser un esdeveniment de reunió de diverses organitzacions i personalitats de renom entorn a la transformació social a Catalunya per discutir i analitzar les conclusions de l’informe. L’acte, presentat pel president executiu de l’Observatori per a la Transformació Social, Joan Segarra, va gaudir de la presència d’Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials en representació de la Generalitat de Catalunya.

Amorós va voler posar en relleu diverses mancances de la nostra societat: la problemàtica que hi ha a Catalunya amb la pobresa, la necessitat de posar al centre les
vides de persones amb discapacitat o la crisi d’habitatge que patim actualment. “Hi ha
tot un repte d’anàlisi, pensament i transformació social”, remarca el secretari general de
Drets Socials.

L’acte va comptar amb dues accions clau. En primer lloc, la presentació oficial de
l’Observatori per a la Transformació Social un procés de transformació en diferents
àmbits, iniciat el 2021. En segon lloc, i el motiu principal de l’acte: la presentació del 1r informe sobre Transformació Social a Catalunya. 

Informe descarregable al següent enllaç.

L’informe ofereix una anàlisi de qüestions clau, com la justícia social, la sostenibilitat, el canvi social o el feminisme amb l’objectiu d’identificar oportunitats, reptes i proporcionar eines per a impulsar el canvi positiu. Les conclusions extretes a l’informe s’han recopilat mitjançant una escolta activa de la societat digital a internet, l’eina d’investigació ha estat la intel·ligència social.

Destacats de l’informe

El 1r informe sobre Transformació Social a Catalunya desgrana de manera exhaustiva
l’entorn de la transformació social a l’entorn digital català. Destaca, entre d’altres
mètriques, dades generals, persones i organitzacions referents i les tendències en les
temàtiques: transformació i canvi social, sostenibilitat i mediambient, economia social,
ètica i justícia social, feminismes i LGTBIQ+, riquesa i pobresa, salut i educació.

Les reflexions finals es resumeixen en sis punts principals:
1. La conversa sobre transformació social és molt àmplia i variada, això dedueix que es
tracta d’un terme transversal que inclou moltes paraules clau (igualtat, salut, educació,
gènere…).
2. Les persones són el centre de tota la conversa sobre transformació social analitzada. Els col·lectius, entitats, organitzacions o associacions són la manera d’organitzar totes les propostes i reclams de la societat.
3. Els termes “transformació social”, “canvi social” o “valors” són emprats per esferes
polítiques i socials amb ideologia progressista i d’esquerres. Pràcticament, tota la conversa es porta a terme entre usuaris que discuteixen sobre idees de caire transformador.
4. La participació, l’activisme, la denúncia i la reivindicació són elements essencials per
aconseguir una millor representació dels drets exigits per la societat transformadora. Al
carrer, a les entitats o a les xarxes socials, es ón es porta a terme la transformació social.
5. L’esfera política, concretament, els partits polítics i els seus dirigents són acusats
d’utilitzar la nomenclatura relacionada amb la transformació social per atraure nous
votants, per blanquejar la seva imatge.
6. L’economia social i solidària ha de ser una de les eines per aconseguir una societat més igualitària, on valors com el feminisme, la sostenibilitat, la justícia, la solidaritat o l’escolta activa siguin respectats. En aquest sentit, les entitats com cooperatives o organitzacions sense ànim de lucre van ben encaminades.

La col·laboració entre l’Observatori per a la Transformació Social, Sibilare i matteria_
destaca la importància de l’aliança entre els diversos agents que conformen la societat
(acadèmic, social, sense ànim de lucre, empresarial, econòmic, cultural..) per a abordar
els reptes socials actuals i futurs. Aquest enfocament col·laboratiu ha estat fonamental
per a la creació d’aquest informe exhaustiu i revelador.